A LES PRESONS DEL POSSIBLE

Les presons del possible no són una descripció de l’estat del món. Tampoc anomenen un intricat i curiós problema intel·lectual. Són els múltiples rostres en què es desplega el xoc amb un món que s’ha quedat sol. Anomenen l’emergència d’un problema que travessa l’experiència que qualsevol pot fer avui de la realitat: l’experiència que tot és possible però no hi podem fer res. L’experiència que tot es pot dir però no tenim res rellevant a afegir. L’experiència que a l’horitzó només hi ha més del mateix, una reiterada confirmació del que hi ha. Com és possible que en tota opció, alternativa o elecció es reprodueixi l’obvietat d’un mateix món?