Queden poques unitats
Sant Adrià de Besós, A les 6 del matí del 25 d’octubre de 1990, treballadors de la constructora Ginés y Navarro són apedregats quan començaven a aixecar les tanques d’unes obres maleïdes pels veïns. L’ajuntament volia fer-hi 196 pisos de protecció oficial per reallotjar families estructurades i enderrocar els blocs més conflictius de la Mina. La “intifada” va durar 5 dies seguits de guerrilla urbana, contenidors cremats i fins i tot un activista borni a causa d’una pilota de goma.
El projecte estava relacionat amb la negociació d’un centre comercial al barri de La Catalana, impulsat per un promotor marsellès, antic legionari i membre de l’OAS. El xoc d'interessos entre polítics locals, màfies, al·leluies i patriarques gitanos havia acabat fent explotar aquella ciutat d’immigrants de segona generació, mentre la gent guapa del PSC i Convergència, més atents a la propera inauguració dels JJOO Barcelona 92 que no pas a les misèries d’aquella mena d’abocador de Barcelona, s’ho mirava de reüll.
Embolicats en aquella troca, una colla d’antics companys de lluita universitària antifranquista experimenten una gran mutació ètica i moral.
Temps a venir, Jordi Martínez, un periodista rebel que treballa de cambrer, assumeix la missió d’aclarir-ne les circumstàncies, fins que es veu forçat a pactar una sortida amb el seu germà consultor, tant preocupat pel seu patrimoni personal com per la seguretat de família.
El Cristo de Lepanto, comprensiu i bon amic de la mare, accepta la claudicació i acaba fent l’ullet al Jordi des de la foscor de la capella. I és que hi ha periodistes que, de tant en tant, veuen coses que semblen invisibles
El projecte estava relacionat amb la negociació d’un centre comercial al barri de La Catalana, impulsat per un promotor marsellès, antic legionari i membre de l’OAS. El xoc d'interessos entre polítics locals, màfies, al·leluies i patriarques gitanos havia acabat fent explotar aquella ciutat d’immigrants de segona generació, mentre la gent guapa del PSC i Convergència, més atents a la propera inauguració dels JJOO Barcelona 92 que no pas a les misèries d’aquella mena d’abocador de Barcelona, s’ho mirava de reüll.
Embolicats en aquella troca, una colla d’antics companys de lluita universitària antifranquista experimenten una gran mutació ètica i moral.
Temps a venir, Jordi Martínez, un periodista rebel que treballa de cambrer, assumeix la missió d’aclarir-ne les circumstàncies, fins que es veu forçat a pactar una sortida amb el seu germà consultor, tant preocupat pel seu patrimoni personal com per la seguretat de família.
El Cristo de Lepanto, comprensiu i bon amic de la mare, accepta la claudicació i acaba fent l’ullet al Jordi des de la foscor de la capella. I és que hi ha periodistes que, de tant en tant, veuen coses que semblen invisibles
- Referència:
- 9788409215355
- Editorial:
- Autor
- Idioma:
- espanyol
- Nombre de pàgines:
- 362
- Data de llançament:
- 1 de juliol del 2020
