EL MEU REFUGI I LA MEVA TEMPESTA

El lloc més segur pot ser també el més perillós, on habiten persones que
esdevenen, alhora, refugi i tempesta. Arundhati Roy va créixer entre els
silencis i la cridòria, amb una figura materna admirada per la comunitat
—innovadora en l’àmbit de l’educació, activista pels drets de les dones...—,
però que amb els fills «gastava una agressivitat de gàngster». Als divuit
anys va marxar de casa «no perquè no l’estimés, sinó per poder continuar
estimant-la». Dels sentiments contradictoris que li han condicionat l’existència,
neix aquesta obra. Amb ambició narrativa, passió i claredat política,
aquestes pàgines radiants, honestes i inesperadament plenes d’humor són
un cant a les relacions que ens marquen i a la força d’una dona que va trencar
totes les convencions. És el llibre que Arundhati Roy confessa haver
estat escrivint «tota la vida».