LA TERRA DONA, LA TERRA VOL

En aquest llibre, Antônio Bispo ofereix un text poètic, potent i profund, que ens ajuda a fer front als reptes actuals. El relat pretén enderrocar les bases del món colonial occidental, alhora que denuncia amb destresa la desconnexió en les relacions amb els animals, els nostres cossos, els nostres camps, les maneres de menjar, de construir les nostres llars i, sobretot, de parlar i pensar.

Bispo assenyala les contradiccions del procés anomenat «desenvolupament», les desterritorialitzacions, les expropiacions i l’extractivisme al cor dels monocultius d’agricultura química i de l’arquitectura d’algunes ciutats. El resultat de tot això és un món cosmofòbic i cruel que, en comptes d’emparar, alimentar i protegir, sufoca, estén la fam i mata. A partir de les seves experiències vitals, en concret a les comunitats quilombolas, l’autor proposa un altre punt de referència per orientar-se: una postura contracolonial.

Prenent com a base les cosmovisions i els politeismes dels pobles autòctons i afroconfluents, Bispo mostra que no només és possible, sinó també molt més agradable, viure d’una altra manera.