LA DIMENSIÓ IMPOSSIBLE

LA DIMENSIÓ IMPOSSIBLE REIVINDICA EL PAPER ACTIU DE LÆARQUITECTE COM UN SINTETITZADOR CAPAÇ DE TRANSFORMAR, CANVIAR O ANUL·LAR LES REGLES QUE IMPOSA EL CONTEXT PER ALTERAR PERCEPTIVAMENT ELS ELEMENTS PROPIS DE LÆARQUITECTURA, MIRANT DE JUGAR AMB LA REALITAT DE LÆUSUARI-ESPECTADOR. UNA ARQUITECTURA DE LA QUAL NO ENS IMPORTA TANT LA FORMA, EL VOLUM O EL PES, SINÓ COM SÆENTÉN EN LA SEVA RELACIÓ AMB EL MEDI O COM ÉS CAPAÇ DE GENERAR AMBIENTS DÆALTA INTENSITAT QUE POSSIBILITIN UNA VINCULACIÓ RICA I DENSA ENTRE EL SUBJECTE I LÆESPAI. LA DIMENSIÓ IMPOSSIBLE TAMBÉ DEFENSA LÆEXISTÈNCIA DÆUNA ARQUITECTURA COMPLEXA, AMBIGUA, EQUÍVOCA, EN QUÈ PROJECTAR ESDEVÉ UN PROCÉS OBERT EN EL QUAL TOTES LES PARTS CONVIUEN EN UN CONJUNT DOTAT I POTENCIAT PER LES EXPERIÈNCIES, ELS ENTORNS I ELS SIGNIFICATS QUE LÆENVOLTEN. UNA ARQUITECTURA CAPAÇ DÆESTABLIR NOVES LLEIS PERCEPTIVES, QUE ENS DESPERTIN ELS SENTITS I ENS DEIXIN APROXIMAR-NOS A LÆOBJECTE I A LÆESPAI ARQUITECT.NIC DES DE VISIONS QUE TENEN A VEURE AMB LÆELEMENT SENSORIAL, EL PERCEPTIU O LÆATMOSFÈRIC. ÉS A DIR, LÆIMPOSSIBLE SUPERPOSAT AL QUE ÉS VI