Quan estàs darrere del mostrador d’una llibreria especialitzada en còmics, moltes vegades sents a dir el següent:
“Perdona... a mi no m’agraden els còmics, però sí la novel·la gràfica. Què teniu?”
I sí, el que tenim, en un primer moment, és un sagnat d’orelles.
Dedicarem aquesta primera secció de “preguntes i respostes” a la novel·la gràfica per intentar donar una mica de llum, des del nostre punt de vista personal, a un concepte que, tal com es pot comprovar fàcilment si es fa una mica de recerca, està ple de contradiccions.
En realitat, què és una novel·la gràfica?
Segons el criteri més general que es vol utilitzar actualment, la novel·la gràfica és un còmic autoconclusiu que intenta oferir un contingut artístic amb certa profunditat.
Sempre és autoconclusiva?
Generalment sí, però també depèn del punt de vista.
Posem alguns exemples:
Inicialment, Maus es va publicar en dues parts, Persèpolis en quatre i Watchmen en dotze comic-books nord-americans... i ningú dubta que són tres de les millors novel·les gràfiques que s’han publicat mai. Ho són quan estan en un sol volum i no ho eren quan es van publicar per parts? En el cas de Watchmen podríem dir que sí més clarament que en els altres dos casos, que van ser publicats en format àlbum.
De fet, el format “àlbum europeu” té molts casos que són considerats “novel·les gràfiques”, tot i tenir continuïtat en altres volums.
Jo tinc la “Colección de novelas gráficas DC” i allà van publicar Batman: Silencio o el Batman de Neal Adams en més d’un volum...
Coses del màrqueting.
Sempre té un contingut artístic que intenta anar més enllà?
No. Això depèn més del talent que hi ha darrere de l’obra que del format o del tema triat a l’hora de ser publicada. (Opinió)
Per posar un exemple, Marvel i DC han tret línies de novel·les gràfiques... i la que va donar origen a New Mutants no té més profunditat que la seva col·lecció regular.
Coses del màrqueting.
Una novel·la gràfica pot ser infantil?
Sí. Hi ha editorials que treuen els seus còmics infantils sota la denominació de “novel·la gràfica”. La mateixa Disney ha tret novel·les gràfiques dels seus personatges.
Tenen una temàtica amb més profunditat o un valor artístic afegit, malgrat anar dirigides al públic infantil?
Algunes vegades, sí...
Quina va ser la primera novel·la gràfica que es va publicar?
Se sol atribuir el concepte a la publicació d’A Contract with God, de Will Eisner, el 1978.
Això vol dir que no hi ha novel·les gràfiques que es publiquessin abans?
Hi ha editorials que editen material molt més antic que A Contract with God sota la denominació de novel·la gràfica. Un exemple és el de la recopilació de les tires de premsa de Little Nemo in Slumberland, que Winsor McCay va començar a publicar a partir del 1905.
Un manga pot ser una novel·la gràfica?
Sí. Quasi qualsevol obra de Jiro Taniguchi, per exemple.
Resumint...
El terme “novel·la gràfica” va néixer als Estats Units en un moment en què la gran majoria dels còmics que es publicaven eren col·leccions adreçades a la gent jove. Per donar un caire una mica més seriós a l’obra de Will Eisner que es volia publicar, va sorgir aquest concepte. Era una crida a fer que els adults compressin còmics sense cap mena de prejudicis.
Per sort, a dia d’avui, aquests prejudicis van quedant cada vegada més enrere i hi ha un coneixement general cada vegada més gran sobre tot el que envolta el novè art. I per endinsar-se en ell, el més important no és donar tanta importància a si el que tenim a les mans és una novel·la gràfica, un manga, un manhwa, un còmic europeu, un comic-book, una tira còmica o el que sigui. Gaudiu del més important i dels qui donen vida a tot això: el talent de les diferents autores i autors.