Tenir una llibreria no és només vendre llibres. És estar atent al que passa al teu voltant, mirar, escoltar, preguntar, tafanejar una mica i tenir curiositat per gairebé tot.
La clau de l’èxit de La 22 ha estat, en bona part, aquesta: hem estat xafarders, curiosos, imaginatius, lectors, observadors, participatius... I ho hem anat fent sense abaixar mai la guàrdia. Perquè cada dia és un dia nou i cada dia hem de procurar que sigui diferent.
No sé si hi ha una fórmula per ser llibreter. Si n’hi ha una, segurament no funciona gaire. Els consells serveixen per tenir-los en compte, però no necessàriament per portar-los a terme. Tot i així, si algú em preguntés què ha de tenir una persona que vulgui ser llibreter o llibretera, li diria que ha de ser xafardera, curiosa, observadora i organitzada. Que ha de tenir molta paciència i encara més imaginació. Que ha de tenir un punt d’inconsciència i no saber gaire de números. Que ha de tenir coneixements, moltes hores, saber llegir i, sobretot, saber escoltar.
I participar en la vida cultural del lloc on viu. Saber què passa al carrer, què interessa a la gent, què es llegeix, què es comenta, què preocupa, què fa riure. Una llibreria no pot viure d’esquena al seu entorn.
I tot això, si pot ser, amb alegria.
Perquè una llibreria també és això: un lloc on una persona entra perquè necessita un llibre o perquè té ganes de llegir. I el que hem de procurar és que el trobi. I si no el troba, que en surti amb alguna informació, amb una recomanació, amb un altre llibre o, simplement, amb ganes de tornar.
Potser les llibreries del futur no seran gaire diferents de les d’ara. Continuaran sent espais on passen coses al voltant dels llibres. Espais oberts a la gent, on es pugui entrar sense saber exactament què es busca i sortir-ne havent descobert alguna cosa.
A La 22 ho hem anat fent així. Amb llibres, evidentment. Però també amb curiositat, imaginació, participació, lectures, converses i moltes hores.
I demà tornarem a obrir. I serà un altre dia. I haurem de procurar que sigui diferent.